LA CELEBRACIÓ DE SANT JORDI A L'INSTITUT
Aquest any en caure Sant Jordi en diumenge hem celebrat la festa uns dies abans.
Com cada any s'han donat els resultats dels Jocs Florals de Sant Jordi. I s'han premiat els guanyadors de les diferents categories de treballs literaris i artístics.
Els guanyadors de la categoria de narrativa de l'aula d'acollida:
1r Nickely Sauñé
2n Ariana Moreno
3r Alonso Castillo
MOLTES FELICITATS A TOTS!!
Els treballs premiats:
Una finestra per a dos veïns
La Dora es una dona que
viu sola, en un petit pis del carrer de l’Amistat de Badalona, ella no sol
parlar amb els seus veïns, el mínim que parla amb ells és per saludar-los. Un
dia la Dora va anar de compres i va arribar a casa molt cansada perquè al seu edifici és antic i no hi ha ascensor.
Es va posar a descansar però no va poder perquè va començar a sentir un soroll
a sobre del seu bufet, es va apropar i va veure com va aparèixer un forat a la
seva paret i va veure a un noi amb un trepant a la mà. La Dora es va enfadar i
li va dir: – Desgraciat!, m’has fet un forat a la paret – El noi es va preocupar
i immediatament li va dir: – Perdó, no volia fer-ho, parlaré amb un paleta
perquè ho arregli –. La Dora es va tranquil·litzar i va deixar al noi parlar – Em dic Enrico Munts,
sóc el seu nou veí – L’Enrico va estendre la mà pel forat i la Dora la acceptar
– Em dic Dora.
Un dia l’Enrico la va
cridar pel forat a la Dora i li va donar uns geranis amb flors vermelles, la
Dora es va sorprendre i es va alegrar. Amb el pas del temps es van tornar molt
amics i el dia que el paleta va arribar per arreglar el forat els veïns van
decidir fer una finestra sense vidres i així ho va fer el paleta.
Quan va arribar el Nadal els dos amics es van ajuntar per celebrar-ho i
es van donar regals, la Dora li va donar un jersei blau i l’Enrico li va donar
un gat petit de color negre. La Dora es va alegrar i va decidir anomenar-lo Binx
i li va posar un collaret amb un cascavell.
Quan l’Enrico es va graduar
a la universitat, la Dora va assistir a la celebració i amb la família de
l’Enrico i van fer un dinar molt gran i
deliciós.
Al pas del temps la Dora
es va emmalaltir i al poc temps es va morir, l’Enrico es va posar molt trist. Més
tard la casa de la Dora es va posar a la venda. L’Enrico va anar-hi per netejar
i agafar les pertinences més importants d’ella ja que el nou veí arribaria
l’endemà. El gat que l’estava cuidant l’Enrico va sortir per la finestra i li va
trobar una carta dirigida a l’Enrico, ell la va llegir...
Estimat Enrico:
Aquesta carta és per dir-te que no et trobis trist, sóc molt
vella i el meu temps s’està acabant, et demano que cuidis molt de Binx, és molt
curiós, li encanta dormir i menjar. És
molt tranquil però és molt afectuós ; sis plau tingues cura de Binx i de tu.
T’estima , Dora.
L’Enrico va tornar a casa
molt trist acompanyat de Binx en un braç i en l’altre amb les coses importants de la
Dora.
Al dia següent hi va haver
soroll per tot l'edifici per part del nou veí que estava mudant-se. L’Enrico no
li va donar gens d’importància perquè es trobava trist per la carta, però va
sentir que picaven la seva porta, es va apropar per poder obrir-la i va veure
que hi havia una noia pèl-roja d’ulls verds amb un somriure radiant.
-Hola, sóc la Liz, sóc la
nova veïna – va dir la noia i li va estendre la mà.
-Benvinguda, jo sóc l’Enrico - li va respondre una mica
nerviós i li va acceptar la mà, aleshores va aparèixer per la porta el gat i va
acariciar la Liz.
-Tinc un dubte sobre el
que uneix el teu pis amb el meu, em pots dir per què hi ha una petita finestra
sobre del meu bufet? –va dir la Liz.
-És una llarga història –
va dir l’Enrico.
-M’ agradaria escoltar-la
després - va dir la noia amb un somriure.
-Tinc una idea, vine a
sopar a la meva casa i te l’explicaré, què dius? – va proposar l’Enrico.
-Em sembla bona idea, vinc
a les vuit – va dir per després anar-se’n a la seva casa.
L’Enrico es va sentir
alegre i es va posar a cuinar un deliciós dinar per als dos. Quan van ser les
vuit la Liz va picar la porta i l’Enrico va obrir i va veure que ella portava
un pastís molt bonic.
-Hola, he portat un pastís
de maduixa– va dir la Liz –l’he fet jo – va dir alegre
- Es veu deliciós – va dir
ell –endavant, passa també és la teva casa – va dir l’Enrico alegre. – Seu,
vaig a portar el sopar – li va dir abans d’entrar a la cuina i immediatament va
portar els plats d’espaguetis amb mandonguilles – no cuino gaire bé així que no
esperis que sigui el millor plat que has provat – va dir una mica nerviós.
- Jo tampoc sóc la millor
cuinera així que han de ser millor que els meus – va dir i va provar
l’espagueti. – Esta deliciós! – va dir amb un somriure.
- M’alegro. – Va dir
l’Enrico rient – Crec que vols que t’expliqui la història de la finestra, no? –
va preguntar. I la Liz li va assentir – D’acord, tot va començar quan jo vaig arribar a l‘edifici...
I entre riures i somriures
l’Enrico li va acabar explicant tota la història sobre la Dora i ell.
Nickelhy Paola Sauñe Ortiz
Una nova vida
Hi havia una
vegada una senyora gran que es deia
Dora, no tenia familiars ni amics. Era
una mica enfadosa, antipàtica. Un dia quan estava al menjador va començar a sentir uns sorolls molt forts. Els
sorolls no es van sentir més i de sobte a la paret del seu menjador va aparèixer
un forat. De sobte, del forat apareix una persona que li diu:
-Hola sóc
l’Enrico, el seu veí nou .
La Dora es
va enfadar, però va veure que tenia cara de ser una bona persona. L’Enrico va estirar
la mà per saludar-la . Després l’Enrico li regala un test amb flors vermelles. La Dora va trucar a un
paleta per arreglar el forat. Va passar el temps i la Dora i l’Enrico es van
fer amics, entre ells es feien favors i s’intercanviaven coses. Va passar un
mes i el paleta va arribar. I li van demanar que no arreglés el forat de la
paret i el fes més gran com una finestra
sense vidres. Van arribar les vacances i l’Enrico va convidar a la Dora
a fer una acampada fora de la ciutat . Van anar amb el cotxe de l’Enrico i van arribar al lloc on volien acampar . De tornada a casa el
cotxe es va espatllar. Així que van haver de dormir al costat de la carretera.
Aquella nit la Dora i l’Enrico van veure els estels més brillants que havien
vist mai a la seva vida . Van trucar a un mecànic i els va arreglar el cotxe.
Quan estaven a casa estaven parlant per la finestra de la paret, com que als
dos els va agradar tant el viatge i volien viure més experiències entre els dos
van decidir que a les vacances, caps de setmana i festes anirien els dos junts a diferents llocs per conèixer–los,
conèixer a nova gent i tenir noves
aventures.
Ariana
Moreno
UNS VEÏNS AMB SORT
La senyora Dora viu sola, perquè no
tenia família ni amics .Viu en un pis petit del carrer de l’Amistat, numero 13
de la Ciutat de Badalona
La Senyora Dora va a arribar a casa després de comprar, deixar les bosses de la compra sobre
una taula i se’n va anar a descansar perquè està molt vella. Després d’una estona un so molt fort
la va despertar, es va aixecar espantada i va veure un tros de paret caigut a sobre del bufet.
La senyora Dora es va enfadar perquè li havien fet un forat a la paret.
A l’altre costat de la paret estava l’Enrico demanant disculpes pel forat de la paret i li va dir
que ell ho repararia, però la Dora estava molt enfadada.
Al final l’Enrico va cridar al paleta perquè li faci una finestra al buit de la paret per
intercanviar coses.
Després l’Enrico i la Dora es van fer amics i van sortir a prendre el cafè.
Després la Dora li va explicar que ella no tenia amics abans, per això que era molt seriosa.
L’Enrico li diu jo també no tinc amics aquí perquè sóc d'un altre país.
Llavors l’Enrico li va fer una proposta per anar-se'n de viatge per gaudir de la vida i la Dora
va acceptar perquè mai havia viatjat pel món.
Primer se’n van anar a França i van veure la torre Eiffel i després van menjar pizza.
La Dora li va agrair per tot el que feia amb ella i l’Enrico li va dir que la volia
com si fos la seva mare.
En el segon viatge se’n van anar a Roma a veure els temples històrics de l'època romana
i la senyora Dora estava molt
contenta perquè li agradava molt conèixer coses noves.
Després en el tercer viatge van
anar a Itàlia a provar les famoses pastes que les feien allà, i així van estar
viatjant per tot el món per conèixer costums de tots els països.
Quan van acabar de viatjar la senyora
Dora estava molt feliç perquè ningú hagués fet això per ella mai.
Al dia següent L'Enrico li va dir que ell ja havia
d’anar-se’n al seu país i la senyora Dora es va posar molt trista dient-li que
es quedés cuidant d'ella, però ell no podia perquè tenia una família allà al
seu país. Els dos es van posar a plorar pel comiat i llavors l'Enrico li va donar una bona notícia que li
deia que ella també podia anar-se'n amb ell, la senyora Dora no dubtà a
decidir-se i li va dir que immediatament.
Llavors l'Enrico la va ajudar a empaquetar
les seves coses i se’n van anar d'aquella casa rumb al país de l'Enrico a viure més aventures.
Alonso Castillo
La festa s'ha completat amb actuacions musicals de companys de diversos cursos.
