ÉS SANT JORDI !!
Hem celebrat Sant Jordi amb un acte al pati.
Hem recordat l'escriptora Teresa Pàmies que ara fa 100 anys del seu naixement.
Hem llegit un fragment del llibre "Quan érem refugiats".
Hi ha hagut audicions musicals.
El Daniel Mas ha guanyat el 2n premi de narrativa de l'Aula d'Acollida de 1r i 2n
L'Emerson Velásquez el 1r premi.
La Ciarra Eugenio ha guanyat el primer premi de l'Aula d'Acollida de 3r i 4t.
LA SIRENA TÍMIDA
L’Antoni vivia amb la seva
família a prop de la platja dels pescadors. Un dia l’Antoni estava mirant
la platja i va veure una noia amb una cabellera llarga i negra, ella era
molt bonica. L’Antoni es va quedar
mirant la noia que ja no hi era.
A l’endemà es va trobar
una altra vegada la noia, però estava a la riba tirada, semblava que estava dormida o desmaiada.
Aleshores va arribar la mare que es deia Delia. Delia es va emportar la noia a
casa seva i li va posar un drap al cap.
Van passar les hores fins
que la noia es va despertar. Quan la noia estava desperta, la Dèlia li va donar
menjar i roba còmoda. Ja era de nit, l’Antoni i la seva família se’n van anar a
dormir i també la noia.
A l’endemà la noia ja no
hi era, s’havia escapat, perquè tenia por. L’Antoni va veure per última vegada
la noia, ella estava a la platja i se’n va anar a l’aigua. Després la noia se’n
va anar nedant:; l’Antoni li va veure una cua, era una sirena.
Van passar els anys,
l’Antoni encara vivia amb la seva família en aquella casa a prop de la platja
dels pescadors. Un dia l’Antoni va mirar per la finestra i va veure la noia que
va conèixer fa uns vints anys i els dos es van enamorar i estaven tan enamorats
que la sirena li va dir al seu pare que volia unes cames per caminar pel terra. Com que el seu pare era el rei de
l’oceà li va donar unes cames i la sirena i l’Antoni es van casar i van viure
feliços per sempre.
EMERSON
VELÁSQUEZ
1r C
El regne de les sirenes
Hi havia un
nen anomenat skere que era a casa seva, va pujar al balcó i va veure una noia que
era molt bonica. Skere es va enamorar d'ella, però quan es va girar i va
intentar tornar-la a veure ja havia
desaparegut.
Al següent
dia la va veure i la va agafar,
i li va preguntar el seu nom, es deia Windy Girk.
La va a portar
a casa seva i la seva família li va donar roba i menjar.
Al següent
dia Windy Girk es va escapar de la casa i es va tirar a la mar. Després el noi
la va buscar i se’n va anar al fons del mar amb bombones d’oxigen i va trobar un castell sota del mar on hi havia més sirenes i tritons.
Tots el
volien atacar però va venir la sirena Windy Girk a salvar-lo ja que era la
princesa. Es van enamorar l’un de
l’altre i ell es va convertir en príncep i van viure junts per sempre.
DANIEL
MAS 1rC
BON
BARRI
Una senyora que es deia
Anna vivia sola. No tenia família ni amics. No li agradava la gent. Amb els
veïns, se saludava i prou.
Vivia en un pis petit del
carrer de l’Amistat, numero 13, de la ciutat de Badalona, a prop del mar. La
senyora Anna va anar a comprar i acabava d’arribar a casa seva. Estava molt
cansada i és que era vella.
La seva casa no tenia
ascensor i era antiga. Quan ja va ser a casa va deixar la bossa amb patates i el pa
sobre la taula de la cuina i després va descansar.
Quan estava dormint uns
sorolls molt forts la van despertar. La senyora Anna es va sorprendre pel que
havia passat i estava molt enfadada.
Un tros de paret havia
caigut a sobre del bufet i la senyora Anna va mirar el gran forat i va veure un
jove, el seu nou veí que es deia Ivanhoe.
Ivanhoe li va explicar a
la senyora què volia fer i per què havia passat tot això. Ell penjava uns
prestatges i la paret es va trencar. La senyora mirava a l’Ivanhoe i li va agradar
per què tenia una cara simpàtica i una mirada amable.
Van parlar de les seves
vides i es van conèixer. Sapigueu que l'Ivanhoe
estava sol també i al final, la senyora ja no vol fixar la paret trencada, ella
va decidir fer-la finestra.
Un dia la senyora Anna va
comprar un nou sofà i l’Ivanhoe va ajudar la senyora a aixecar el sofà i portar-lo
a casa seva. Quan ja estava a la casa de la senyora, la senyora va convidar l’Ivanhoe
per mirar qualsevol pel·lícula junts. L’Ivanhoe va dir: m’agradaria mirar alguna
pel•lícula, gràcies senyora Anna.
Ara estan feliços junts i
són com àvia i nét. L’Ivanhoe ajuda molt la senyora Anna en coses que les àvies
no poden fer. A vegades la senyora Anna convida
l’Ivanhoe a la seva casa per sopar junts i l’Ivanhoe diu que li agrada anar-hi.
Tots dos s’alegren que l’Ivanhoe
hagués fet aquell forat i que tots dos no estiguin sols perquè es tenen a ells.
Ciarra Eugenio 4t A
Veïns de per vida
Una
senyora anomenada Marta de ja una edat gran vivia sola, no tenia amics ni
persones properes. Això la posava molt trista.
Fins
que un dia mentre ella descansava un fort so es va sentir. Provenia del seu
menjador, Marta molt espantada va decidir anar a veure el que succeïa. Va veure
un gran forat a la seva paret, es va horroritzar, no podia creure el que veia.
Molt
enutjada es va acostar a la paret per mirar qui havia causat això, quan va
arribar es va adonar que hi havia un home.
Tots
dos van començar a parlar i al final es van adonar que s’ agradaven. Al
capdavall la Marta i l'home ,que es diu Luís, es van convertir en grans amics. Van
cridar un paleta, per solucionar el del forat, ells volien que fos més gran,
com una bonica finestra per on poder posar flors.
La
seva relació d'amistat cada dia millorava, es van fer més bons amics. Amb el
pas del temps, Marta veia com Luís avançava amb la seva vida. Va estar present
quan es va enamorar, quan es va casar i quan ell va tenir al seu primer fill.
El cavaller li va permetre conèixer el seu fill. La Marta es va alegrar molt
d'aquest gest i sempre li agradava tenir cura del petit.
El
fill es deia Óscar, tenia els ulls blaus. Eren realment bonics, tot les persones
li deien que eren molt xulos i ell s’enrojolava.
Un
dia el petit estava caminant tranquil·lament pel carrer, fins que va començar a
escoltar un plor. Era un plor d'un animal, ell molt preocupat, va començar a
buscar a on era l'animal.
Ell
va trobar a un gat molt petit, estava plorant perquè no trobava la seva mare.
El nen va decidir prendre’l en braços i
cuidar-lo, fins a trobar a la seva mare.
Fi.
Mar
Acosta 3r ESO C
