dijous, 30 de maig de 2019

HEM ANAT A LA PLAÇA!!

HEM ANAT AL MERCAT DE LA LLIBERTAT DE GRÀCIA


Durant la sortida hem conegut una mica la història de Gràcia. I hem sabut que el mercat de la Llibertat és de l'any 1875 quan Gràcia era un municipi independent de Barcelona.


Al mercat per grups hem anat veient les diferents parades.

I hem practicat la conversa en català, com havíem preparat a classe.

Com es diu això?

Com es diu allò?

I allò del costat?




Quins són els aliments de la temporada?


Hi ha algun producte d'oferta?


Al final hem fet algunes compres a la fruiteria.

- Bon dia
- Perdoni. A quant van les maduixes?
Gràcies



A l'endemà hem preparat una macedònia amb les fruites que hem comprat.




Que bo!!



Ens ho hem passat molt bé.



La masovera se'n va al mercat.  Cançó popular

dimecres, 24 d’abril de 2019

ÉS SANT JORDI !!



Hem celebrat Sant Jordi amb un acte al pati.
Hem recordat l'escriptora Teresa Pàmies que ara fa 100 anys del seu naixement.
Hem llegit un fragment del llibre "Quan érem refugiats".


Hi ha hagut audicions musicals.


El Daniel Mas ha guanyat el 2n premi de narrativa de l'Aula d'Acollida de 1r i 2n


L'Emerson Velásquez el 1r premi.


La Ciarra Eugenio ha guanyat el primer premi de l'Aula d'Acollida de 3r i 4t.




LA SIRENA TÍMIDA
L’Antoni vivia amb la seva família a prop de la platja dels pescadors. Un dia l’Antoni estava  mirant  la platja i va veure una noia amb una cabellera llarga i negra, ella era molt bonica. L’Antoni es  va quedar mirant   la noia que ja no hi era.
A l’endemà es va trobar una altra vegada la noia, però estava a la riba tirada,  semblava que estava dormida o desmaiada. Aleshores va arribar la mare que es deia Delia. Delia es va emportar la noia a casa seva i li va posar un drap al cap.
Van passar les hores fins que la noia es va despertar. Quan la noia estava desperta, la Dèlia li va donar menjar i roba còmoda. Ja era de nit, l’Antoni i la seva família se’n van anar a dormir i també la noia.
A l’endemà la noia ja no hi era, s’havia escapat, perquè tenia por. L’Antoni va veure per última vegada la noia, ella estava a la platja i se’n va anar a l’aigua. Després la noia se’n va anar nedant:; l’Antoni li va veure una cua, era una sirena.
Van passar els anys, l’Antoni encara vivia amb la seva família en aquella casa a prop de la platja dels pescadors. Un dia l’Antoni va mirar per la finestra i va veure la noia que va conèixer fa uns vints anys i els dos es van enamorar i estaven tan enamorats que la sirena li va dir al seu pare que volia unes cames per caminar pel  terra. Com que el seu pare era el rei de l’oceà li va donar unes cames i la sirena i l’Antoni es van casar i van viure feliços per sempre.



EMERSON VELÁSQUEZ
                 1r C


El regne de les sirenes

Hi havia un nen anomenat skere que era a casa seva, va pujar al balcó i va veure una noia que era molt bonica. Skere es va enamorar d'ella, però quan es va girar i va intentar tornar-la a veure ja  havia desaparegut.

Al següent dia la va veure i la va agafar,
i li va preguntar el seu nom, es deia Windy Girk.
La va a portar a casa seva i la seva família li va donar roba i menjar.
Al següent dia Windy Girk es va escapar de la casa i es va tirar a la mar. Després el noi la va buscar i se’n va anar al fons del mar amb bombones d’oxigen i va trobar  un castell sota del mar on  hi havia més sirenes i tritons.

Tots el volien atacar però va venir la sirena Windy Girk a salvar-lo ja que era la princesa.  Es van enamorar l’un de l’altre i ell es va convertir en príncep i van viure junts per sempre. 

 DANIEL MAS 1rC



BON BARRI

Una senyora que es deia Anna vivia sola. No tenia família ni amics. No li agradava la gent. Amb els veïns, se saludava i prou.
Vivia en un pis petit del carrer de l’Amistat, numero 13, de la ciutat de Badalona, a prop del mar. La senyora Anna va anar a comprar i acabava d’arribar a casa seva. Estava molt cansada i és que era vella.
La seva casa no tenia ascensor i era antiga. Quan ja va ser a  casa va deixar la bossa amb patates i el pa sobre la taula de la cuina i després va descansar.
Quan estava dormint uns sorolls molt forts la van despertar. La senyora Anna es va sorprendre pel que havia passat i estava molt enfadada.
Un tros de paret havia caigut a sobre del bufet i la senyora Anna va mirar el gran forat i va veure un jove, el seu nou veí que es deia Ivanhoe.
Ivanhoe li va explicar a la senyora què volia fer i per què havia passat tot això. Ell penjava uns prestatges i la paret es va trencar. La senyora mirava a l’Ivanhoe i li va agradar per què tenia una cara simpàtica i una mirada amable.
Van parlar de les seves vides i es van conèixer. Sapigueu que l'Ivanhoe estava sol també i al final, la senyora ja no vol fixar la paret trencada, ella va decidir fer-la finestra.
Un dia la senyora Anna va comprar un nou sofà i l’Ivanhoe va ajudar la senyora a aixecar el sofà i portar-lo a casa seva. Quan ja estava a la casa de la senyora, la senyora va convidar l’Ivanhoe per mirar qualsevol pel·lícula junts. L’Ivanhoe va dir: m’agradaria mirar alguna pel•lícula, gràcies senyora Anna.
Ara estan feliços junts i són com àvia i nét. L’Ivanhoe ajuda molt la senyora Anna en coses que les àvies no poden fer.  A vegades la senyora Anna convida l’Ivanhoe a la seva casa per sopar junts i l’Ivanhoe diu que li agrada anar-hi.
Tots dos s’alegren que l’Ivanhoe hagués fet aquell forat i que tots dos no estiguin sols perquè es tenen a ells.


Ciarra Eugenio 4t A




Veïns de per vida
Una senyora anomenada Marta de ja una edat gran vivia sola, no tenia amics ni persones properes. Això la posava molt trista.
Fins que un dia mentre ella descansava un fort so es va sentir. Provenia del seu menjador, Marta molt espantada va decidir anar a veure el que succeïa. Va veure un gran forat a la seva paret, es va horroritzar, no podia creure el que veia.
Molt enutjada es va acostar a la paret per mirar qui havia causat això, quan va arribar es va adonar que hi havia un home.
Tots dos van començar a parlar i al final es van adonar que s’ agradaven. Al capdavall la Marta i l'home ,que es diu Luís, es van convertir en grans amics. Van cridar un paleta, per solucionar el del forat, ells volien que fos més gran, com una bonica finestra per on poder posar flors.


La seva relació d'amistat cada dia millorava, es van fer més bons amics. Amb el pas del temps, Marta veia com Luís avançava amb la seva vida. Va estar present quan es va enamorar, quan es va casar i quan ell va tenir al seu primer fill. El cavaller li va permetre conèixer el seu fill. La Marta es va alegrar molt d'aquest gest i sempre li agradava tenir cura del petit.

El fill es deia Óscar, tenia els ulls blaus. Eren realment bonics, tot les persones li deien que eren molt xulos i ell s’enrojolava.
Un dia el petit estava caminant tranquil·lament pel carrer, fins que va començar a escoltar un plor. Era un plor d'un animal, ell molt preocupat, va començar a buscar a on era l'animal.
Ell va trobar a un gat molt petit, estava plorant perquè no trobava la seva mare. El nen va  decidir prendre’l en braços i cuidar-lo, fins a trobar a la seva mare.   
Fi.


                                                        Mar Acosta 3r ESO C

dimarts, 9 d’abril de 2019



Hem visitat el Park Güell  i hem pujat al Turó de la Rovira


Quan hem anat a visitar el Park Güell a l'entrada ens esperava una guia que ens ha explicat molt bé qui era Antoni Gaudí i per què el senyor Güell va voler urbanitzar aquest parc.


Tots a les escales al voltant de la salamandra de trencadís.

Antoni Gaudí va voler deixar clar que era català.


Quantes columnes que hi ha en aquesta sala! Havia de ser el mercat.


I al sostre aquests sols que representen les quatre estacions.


Tots escoltem atentament les explicacions


La reixa que tancava la casa del senyor Güell. És de ferro i imita les fulles de la palmera de Catalunya, el margalló.



La casa del senyor Güell fa anys que és l'escola Baldiri Reixach. Alguns dels seus alumnes després vénen al nostre institut.

Després hem pujat pel viaducte


El Pòrtic de la Bugadera té forma d'onada.




Una de les columnes del Pòrtic representa una bugadera. Aquestes dones s'ocupaven de rentar la roba. A llavors encara no hi havia rentadores.


I després hem continuat escoltant les explicacions asseguts al banc de la gran plaça.



Quina bona vista de la ciutat que tenim des d'aquí. Es veu la Sagrada Família!


I més tard hem pujat fins dalt del Turó de la Rovira. És el punt més alt d'aquest parc dels Tres Turons.

Des d'aquí hi ha una vista fantàstica!


Seiem. Estem una mica cansats de tant pujar.


I ara baixem ràpid cap a buscar l'autobús.


Pel Parc del Guinardó ens ha agradat parar i beure l'aigua de les seves fonts.
Ens ha agradat parar-nos i mirar Barcelona.



Ens ho hem passat molt bé. Els boscos i jardins d'aquest parc són molt bonics.



Ja coneixem una mica més la nostra ciutat.

dijous, 14 de febrer de 2019

Són les festes de Santa Eulàlia



En motiu de la Festa de Santa Eulàlia aquesta setmana hem anat a la catedral i als carrers del seu voltant per explicar la llegenda de Santa Eulàlia.
Santa Eulàlia és també la patrona de Barcelona.
Hem vist les oques del claustre de la catedral. N'hi havia 13, igual que els anys que tenia la santa.


Al carrer de la Baixada de Santa Eulàlia hem explicat que la van ficar dintre d'una bóta plena de claus i vidres trencats  i la van tirar rodolant 13 vegades. I finalment la vana matar.


Hem anat també a veure els gegants de Ciutat Vella, a la Casa dels Entremesos.


N'hi havia molts. Hi havia gegants molt grans que representen reis i senyors d'altres temps.


També n'hi havia de més petits que es diuen gegantons.


I d'altres que són animals com dracs i bèsties fantàstiques.





Vam treballar tot mirant els ninots i vam escriure descricions i vam fer dibuixos d'alguns.
Aquí es veuen gegants petits que representen persones del barri de la Barceloneta, un cuiner i un estibador que carrega els vaixells del port,



També hi ha algun gegant que representa altres elements com el rellotge del port.



Els gegants formen part de les festes de Catalunya.  Surten a ballar i recorren les ciutats i pobles al ritme de la música.


Un nan que representa un general, el general Lagarto. Ell com altres té el cap gros, aquests se'n diuen capgrossos.


Els cavallets, el Lleó, la Mula i altres elements del bestiari.




Va ser una sortida interessant i entretinguda.
Sortir i conèixer els racons i tradicions de Barcelona ho trobem positiu.