El Dia de Sant Jordi tot l'Institut ens vam reunir al pati.
I vam escoltar música en viu.
Vam llegir poemes i d'altres textos
I cadascú amb la seva llengua, en més de vint llengües que són presents a l'institut, vam llegir un fragment d'un poema de Miquel Martí i Pol:
I es van donar els resultats del concurs literari del Serrat i Bonastre
En la categoria de l'Aula d'Acollida, en la que hi havien participat amb els seus escrits la majoria de companys de l'aula, van guanyar els següents textos:
1r. "Totes les històries no tenen "Happy end". Boby".
De Shusan Gergosyan, de 4t ESO B
2n "Després del treball ve la felicitat".
D'Issa Malick, de 4t ESO B
Totes les històries no tenen "Happy end"
Boby
L’Albert es un noi molt simpàtic, viu en una casa molt
gran a Barcelona, que té tres plantes. La seva família viu a França, és un noi d’una família molt
rica. Ell s’ha quedat per estudiar. Es veritat ell és molt ric, però no té
molts amics, perquè té por que el puguin enganyar com ho han fet un cop. Un
amic seu que sempre li confiava massa un dia va agafar les claus de la seva casa
per robar-li els diners, per això no confiava en ningú…
Només tenia un gos
molt gran, es deia Boby. Era com un amic per a
ell, que l’acompanyava en la solitud. Cada dia i cada matí passejaven pels carrers, jugaven a pilota, corrien i quan ell treballava el Boby l’esperava al mateix lloc. Era
un gos lliure sortia de casa quan volia, l’Albert
estava tranquil sabent que el Boby el podria protegir. Tots els veïns els agradava i mai no els molestava. Jugava
amb els nens del barri. Era un animal però era molt intel·ligent.
L’Albert va anar a
França a visitar a la seva família i el va deixar a casa d’una veïna. El Boby el trobava a faltar, a l’Albert.
Estava tan trist que no menjava bé, sempre anava a la seva casa, la porta
estava tancada. No hi havia ningú, sempre esperava a l’Albert, quedava allà tot
el dia, ja no volia jugar amb els nens,no era com el d’abans. El pobret va pensar que mai no tornaria a veure a l’Albert, com
una altra vegada que el van deixar al carrer, sense sostre, sol.
El Boby era un gos de carrer, l’Albert
el va trobar un dia de pluja, que a fora
feia molt fred i així el va portar a casa. Havien passat dos anys i mai l’Albert
no l’havia deixat sol, per això era molt estrany per al Boby. Es sentia sol com
dos anys abans, estava destrossat, va perdre l’esperançà que l'Albert tornaria.
Els dies, les hores passaven però sense esperança. Boby estava allí davant de
casa, quiet com una pedra. Recordava els temps
feliços que havia Passat amb ell, l’Albert
era un noi dur, ningú
no li havia vist mai les seves llàgrimes.
Només el Boby
sabia que l’Albert no és una persona feliç. L’animal ajudava a
la persona, era tot per l’Albert. Ell
sempre sabia perfectament quan cal guardar el silenci.
Ja no ho sé com explicar que un animal podria
ser tan amic d’un ésser humà que res no li importava si ell era ric o pobre,
estava trist o feliç.
Van passar tres setmanes, però l’Albert no va tornar. El
Boby es va posar malalt. Els veïns ja
estaven molt preocupats per Boby. Els estranyava que encara no hagués tornat, almenys podria
trucar. Ho sabien que segurament passava
alguna cosa. Per fi va trucar l’Albert, per dir que va morir el seu pare i
que tornaria desprès de l’enterrament.
Ni tan sols no va preguntar
com estava el Boby.
Tot el món estava
tan trist per Boby. El pobret estava en el mateix lloc, no es movia. Mirava com passen els
seus amics gossos, amb els seus senyors i que contents estaven...
Van passar cinc
dies, només quedaven dos dies perquè tornés l’Albert. Els veïns deien al Boby
que ja passaria la seva tristesa d'aquí a dos dies, però això
no ajudava a Boby. Pressentia que passaria
alguna cosa dolenta.
El 23 de febrer, era un dia molt fred de neu, el dia que els lladres sabien que a casa de l’Albert
no hi ha ningú i van aprofitar per fer robatori. Es van equivocar. No sabien que
hi havia el Boby. Van venir tres nois armats amb les màscares. Un dels nois era
el Mark, l'examic de l’Albert. I quan van entrar van veure que hi havia un gos
davant de la casa, eren tan inhumans. Volien disparar, però el
Mark no els va deixar. Va agafar una pedra per apartar-la del camí, però el Boby
no es va moure del seu lloc. Estava molt feble,
però es va aixecar per atacar els lladres, va mossegar el peu d’un dels lladres, era el Mark.
El va conèixer i li va mirar als ulls
com si fos un llop,
i un dels lladres
va disparar a Boby,
que va caure al terra.
Va tancar els ulls, ja gairebé no respirava. Els veïns van sentir el
so del tret. Tothom estava dormint però es van
despertar i van sortir de casa. El so del tret sortia de
prop, però no sabien d'on venia i de sobte
van sortir tres persones, eren els
lladres, que van córrer. I el tret ? Que era ? Un
dels veïns s’ha avançat, per a veure on hi ha el Boby. I de cop va cridar: Ajuda, ajuda.
Però ja era molt
tard, el Boby ja
era mort. Era una cosa horrible, tothom estava tan
trist, no sabien què fer. Trucar a l’Albert o no?.
Quina pena. Només quedava
un dia ...
El 24 febrer l’Albert va tornar a casa. Va entrar a casa, davant de la casa va veure sang, però no va fer cas. Va entrar al jardí i va cridar el Boby.
”On és el Boby? que sempre em ve a saludar quan arribo?.”
Va cridar, però el Boby no va sentir. Van venir els veïns
de l’Albert per dir-li la notícia que
va passar ahir. No sabien com
dir-li que el Boby ja era mort. Per fi un
dels veïns ho va dir.
L’Albert es va quedar com una
pedra, no tenia paraules, només li van caure les
llàgrimes. Però ja no podia canviar res…
Sushan Gegorsyan
Després del treball ve la
felicitat
El Martí viu en un pis molt gran. Té una sala d’estar, una cuina gran, tres
habitacions i a cada habitació hi ha un bany i a més un altre bany a la sala,
en total té quatre banys.
A casa seva té dos televisors i la casa està molt ben acompanyada de coses
boniques. La seva dona treballa de doctora en una maternitat i només té dos fills,
un fill i una filla que estudien en un institut.
És un professor en un institut i es guanya molt bé la vida, perquè és també
el director de tots els professors de
Matemàtiques de l’institut.
Cada dia se’n va a la feina a les set del mati i torna a casa a les vuit del vespre.
El seu treball és molt dur perquè cada dia el pobre té que afrontar uns
alumnes molt complicats que no els agraden les matemàtiques, per això el pobre
ha d’explicar cada vegada el mateix i mai té silenci a l’aula.
Cada migdia, el Martí va a dinar en un restaurant molt a prop de l’institut
on treballa i desprès torna per la classe de la tarda. Treballa molt i no té
descans.
Un dia quan va tornar a casa seva després de la feina, la seva família li
havia fet una sorpresa perquè era el seu aniversari però no se n’havia de donar
compte. Quan va arribar a casa, hi havia molta
gent que ballava i cantava. La seva dona li va dir: “estimat avui és el teu
aniversari però ja sé que no te’n
recordaves per la feina i els teus alumnes”.
La teva família, els teus amics i fills, i les meves amigues hem organitzat
aquesta festa sorpresa per veure’t una mica relaxat.
El Martí va estar molt content i no va poder dir res, ja que tenia tantes
il·lusions i felicitats. No parava de dir moltes gràcies a la gent que estava
allà i desprès el pobre home estava plorant de sensació.
A continuació, es van posar tots al menjador on hi havia bones menjades,
begudes i altres coses més. Era un dia molt important en la seva vida i
sobretot la gent que li agradava molt estava allà, és molt estrany de trobar moments
així.
El dia següent va anar al treball a la mateixa hora com sempre i quan va
arribar a la feina va passar una cosa que no s’esperava. Li van donar dues
classes més. La satisfacció que tenia el dia ahir se’n va anar com l’aigua al
mar. L’home va haver d’acceptar perquè era una decisió per tots. Uns nous
alumnes havien arribat de països diversos i de continents també.
Només tindria una hora de descans
des d’aquest dia d’horror per tots els professors d’aquest institut. El Martí ajudaria
als reforços de la llengua del país dels nous. El primer dia va ser molt dur per l’home i després quan va
arribar a casa un dels seus fills estava malalt i va haver d’anar ràpidament amb
la seva dona a l’hospital. Allà va passar tot la nit amb la seva família. El
seu fill tenia la tensió molt alta i estava constipat. Van arribar a casa a la
matinada i molt ràpid va preparar-se per anar a la feina. Era el segon dia amb
els nous alumnes. El pobre treballador
no va poder dormir tot la nit. La concentració era difícil, tot era complicat per a ell.
Una setmana després va anar a l’hospital per veure com estava de salut,
però el metge li va confirmar que tot
anava bé. Quan va tornar a l’institut, el director l’esperava per dir-li que en
dues setmanes se’n aniria amb alguns alumnes en un viatge científic i de
llengua. No aniria sol el professor, aniria amb els millors alumnes de l’institut
i desprès tindria una setmana de descans.
El gran treballador i professor per fi obté una mica de tranquil·litat. Va
entrar a casa i li va dir a la seva dona ho que tindrà que fer i volia que tots
anaven de viatjar a la platja el cap de setmana. Els seus fills i la seva dona
eren molt contents de la noticia.
Després d’uns dies, va anar de viatge amb l’institut, els professors i els
millors alumnes a un altre país, molt diferent i molt interessant. Van anar en
un hotel de la plaça d’aquest país uns dies.
Dues setmanes desprès van tornar a la ciutat i el director molt content el
va felicitar en una festa on van estar tots els alumnes de l’institut. Per la
tarda, el Martí va entrar a casa seva amb felicitat, orgull i estímul del director
de l’institut on treballa.
Ell i la seva família anirien a un petit poble on hi ha platja durant tot
un cap de setmana ple de satisfacció i descans especialment.
Luxe d’esmorzar, de dinar i de sopar, els nens van jugar a la platja, el
sol estava al zenit i l’apartament de lloguer era gran i tenia mobles. Van anar
el divendres per la tarda i van tornar el diumenge a la nit. A partir d’aquests
viatges va estar molt content i es va
donar compte que hi ha altres coses més relaxants que passar tot el temps treballant. El treball
serveix, però la família és una excepció, és per sobre de tot i és la nostra
inspiració de cada dia. Va estar pocs dies a casa, pensant en altres coses que
li van fer molts béns físics i mentals i veient la seva família amb la cara
feliç, alegre i la senyora que anava a treballar, però que tornava ràpidament per la tarda a veure el seu marit. Va passar molt bona
tarda amb els nens al parc.
Després d’una setmana de descans Martí se sent més fort i més decidit que
mai a tornar a la feina.
Una cosa
per recordar és que el treball remunerat és molt important però després del treball ha de venir l’alegria de gaudir de la nostra vida, amb els nostres propis
diners de la feina i juntament amb la nostra família i amics.
Issa Malick
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada